Pasar al contenido principal

Bóbedas, bóbidas i sues bástias

Tipología
Artículo de revista
Título de la revista

Diário de Trás-os-Montes

Año
2005
Número
10 de Abril de 2005
Sinopsis de contenido

[Resumo extraído da fonte]

Relendo l lhenguista de Coimbra, porsor Herculano de Carvalho (Elementos estranhos no vocabulário mirandês, in Estudos Linguísticos”, 1º vol. Coimbra Editora, 1984), stranhei l que diç a cierta altura: “Na horta, chamam-se à portuguesa – com forma naturalmente transmontana – a bóbeda, isto é, a abóbora...” (p. 40). Estas i outras palabras de l mesmo artigo de l porsor Herculano de Carvalho ténen sido repetidas por muita giente i cuntínan a ser apersentadas sin cuntestaçon nas bibliografies de las faculdades, anque el nun deia un solo argumiento para assentar l que diç. L outor fala apuis las sues idas a la Tierra de Miranda an 1953, 1955 i 1956, de que resultou la obra “Fonologia Mirandesa” (Coimbra, 1958). Ne l artigo citado arriba l outor dá-mos ua muostra de palabras que se tenerien metido ne l mirandés sin ser mirandesas. ‘Bóbeda’ serie ua deilhas. La mie stranheza nun bieno dende, mas de l dezir-se que la palabra mirandesa ‘bóbeda’ benirie de l pertués stramuntano, l que oubriga a poner la pregunta: quando haberie benido i porquei? Al ler l aquel outor queda-se cula seguinte eideia: purmeiro, i antes de l mirandés, eisistie l pertués, tamien cula sue bariadade stramuntana, adonde yá eisistie la palabra bóbeda; apuis bieno l mirandés i fui a sacar las palabras eilhi acerca adonde eilhas yá eisistien, neste caso l pertués stramuntano, quedando nós sin saber se ls mirandeses yá colhien bóbedas nas sues huortas ou se nun sabien l que esso era ou, inda, se le dában outro nome i qual.

Lengua
Última modificación
02/07/2022 - 09:41