Pasar al contenido principal

A palatalização do L- em mirandês / Palatalization of the initial latin L- in Mirandese

Autores

Tipología
Artículo de revista
Título de la revista

Lletres Asturianes

Año
2019
Número
121
Páginas
71-79
Sinopsis de contenido

[Resumen extraído de la fuente original]

La palatalización de L- llatina ye común, con delles esceiciones, a tol dominiu llingüísticu asturlleonés (Menéndez Pidal 2018: 58-59) asina como en mirandés. Poro, lo mesmo qu’asocede nun área significativa del dominiu llingüísticu asturlleonés (Cano González 1992: 652-680) la L- llatina palatalizó en mirandés, dando como resultáu la llíquida palatal llateral /ʎ/ que se representa na escritura per aciu del dígrafu «lh». Sicasí, na variedá más meridional del mirandés, denomada mirandés del sur o sendinés, la palatalización nun se concretó. Paralelamente, atopamos la mesma solución pa la correspondiente intervocálica -LL- llatina que da como resultáu en mirandés el mesmu fonema, representáu tamién col dígrafu «lh», siendo esta solución xeneral en mirandés. Preténdese col presente trabayu afondar nel estudiu de la palatalización de L- procedente del llatín nel conxuntu de variedaes asturlleoneses, estudiu que yá ta abondo desendolcáu pal asturianu y pal lleonés, pero inda poco afondáu nel casu’l mirandés. Tentaremos de contribuyir tamién a la fixación d’una cronoloxía d’evolución d’esti fenómenu per aciu de dellos datos documentaos del mirandés que podrán apurrir dalguna lluz sobre’l surdimientu y la evolución de la palatalización de L- n’asturlleonés y, darréu d’ello, n’otres llingües romániques nes que se verifica esti fenómenu: catalán, aragonés y les anguaño estintes variedaes mozárabes que se falaron antaño na Península Ibérica. Per último, preséntense dellos casos de non palatalización de L- en mirandés. Pallabres clave: llingües romániques, asturlleonés, mirandés, palatalización de Lllatina.

The palatalization of Latin L- is, with some exceptions, a common process in the Asturleonese linguistic domain (Menéndez Pidal 2018: 58-59), including the Mirandese language. Thus, as happened in the Asturleonese linguistic area (Cano González 1992: 652-690), Latin L- palatalized in Mirandese too, resulting in the palatal lateral liquid /ʎ/ which is represented in writing by the digraph «lh». However, in the Southern variety of Mirandese, also known as Sendinese, palatalization did not occur. Concurrently, Latin intervocalic -LL- results in the same phoneme in Mirandese, also represented by the digraph «lh», a general phenomenon in Mirandese. This paper explores the palatalization of Latin L- in Asturleonese varieties. This issue has been deeply analysed in the case of Asturian and Leonese, but it needs further research in relation to Mirandese. The paper also attempts to establish a chronology of the evolution of this phenomenon, using documented data on Mirandese which may shed light on the emergence and evolution of the palatalization of L- in Asturleonese and other Romance languages in which this phenomenon can be observed: Catalan, Aragonese and the extinct Mozarabic varieties which were formerly spoken in the Iberian Peninsula. Finally, some cases of the non-palatalization of L- in Mirandese are presented. Keywords: Romance languages, Asturleonese, Mirandese, palatalization of Latin L-.

Lengua
Área geográfica
Palabras clave
Última modificación
14/01/2020 - 22:23